Skip to main content
Tres persones fan de zombis esquitxades de sang en un carrer ple de fulles mortes i làpides de cartró.

D'esquerra a dreta en Sergi Heras, en Isaac Bonifacio i l'Alexandra Riera fent de zombis. Foto cortesia de les Mum's.

  • Ni Halloween ni Castanyada: la Nit de la Por a Sant Esteve d’en Bas

    Read this article in English

    Des de l’any 2015, pels volts de l’1 de novembre, a Sant Esteve d’en Bas se celebra la Nit de la Por. Aquest poble de 1.400 habitants ha sabut combinar la innovació i la tradició en la celebració d’aquesta efemèride, aprofitant l’empenta d’un grup de mares del poble  i les ganes de gresca de la mainada.

    “El mèrit de la Nit de la Por és d’un grup de mares que, amb poca inversió però molta imaginació, l’ha tirada endavant”, explica Alícia Caritg, primera presidenta de les Mum’s, l’Associació de Mares de la Vall.

    Feia temps que Alícia Caritg i Gemma Plana veien que la mainada quedava la nit del 31 d’octubre per anar a buscar caramels, tal com ho fa la mainada als Estats Units per Halloween.  Per això van  començar a pensar a organitzar una nit de la por. Rosa Sinyol, actual presidenta de les Mum’s, ens recorda el debat que va sorgir inicialment quan li donaven voltes a quina activitat fer.  La Rosa ens explica que  ella tenia  molt clar que no faria una nit de la por sense castanyada, no volien perdre el costum de les castanyes, els panellets, els moniatos i el vi dolç. No pretenien substituir Castanyada per Halloween.  Però, per altra banda, la mainada ja estava picant portes per demanar caramels. Per això les Mum’s han acabat per crear una tradició “a mida”,  que manté la tradició catalana i assegura el joc i  la diversió del Halloween.

    “Unes mares amb moltes ganes de fer coses per al poble i per als nens, i sobretot per intentar recuperar el nucli antic, en tots els aspectes, perquè els carrerons més bonics del poble, amb poca llum i poca decoració, es converteixen en escenaris fantàstics”, explica l’Alícia.
    A fi de transformar aquestes ganes de gresca de la mainada en una manera de revitalitzar el nucli antic de Sant Esteve d’en Bas, l’Alícia mobilitza les Mum’s, associació que aleshores presidia.

    Malgrat les inquietuds, d’entrada, de l’Alícia i la Gemma, i  tal com remarca Anna Fonolleda, una altra mare de les fundadores de les Mum’s, l’associació va néixer amb l’objectiu de “trobar un dia per fer alguna activitat juntes per cuidar-se i esbargir-se”. De forma natural, però, les mares de l’associació es van anar adonant que els era difícil participar en les activitats que elles mateixes organitzaven sense la mainada. Així doncs, es van proposar un segon objectiu: organitzar activitats plegades i que alhora revertissin en la mainada. Actualment les activitats organitzades per les Mum’s ja són una cita anual que dinamitzen les famílies del poble. Finalment, i sense anar-ho a buscar de forma conscient, les activitats que s’acaben organitzant dinamitzen tots els veïns.

    Així de bé ens ho vàrem passar!! 👻👻 Gràcies a tothom per fer-ho possible.

    Posted by Les MUM on Tuesday, October 30, 2018

    Amb la Nit de la Por, les Mum’s han sabut aprofitar l’escenari natural del poble per fer un circuit màgic, misteriós i amb algun racó terrorífic, com al carrer de Sant Esteve, on els morts vivents intenten retenir la mainada. Així doncs, durant la Nit de la Por la mainada camina pels carrerons del nucli antic de Sant  Esteve d’en Bas, decorats per a l’ocasió, on troben personatges terrorífics o màgics que els expliquen històries o els demanen resoldre enigmes o endevinalles, amb l’objectiu de guanyar les forces del mal i obtenir una recompensa: una bossa de caramels, una paperina de castanyes i ratafia per als adults.

    Tradicions de tardor

    A la Vall d’en Bas, igual com a la resta de Catalunya, la Castanyada és la festa de la tardor. S’aturen les lliçons a l’escola i és el moment de trobar-se amb família i amistats: fer panellets i menjar castanyes i moniatos.

    Segons el folklorista Joan Amades, Tots Sants, l’1 de novembre, i el dia dels Morts, el 2 de novembre, a Catalunya eren dies de misses de difunts al matí, sermó i cant de goigs a la tarda. Era una tradició molt arrelada dur coques de pa a l’església per beneir, després es portaven a casa i tota la família se les menjava.

    A les ciutats grans, explica Amades, la castanyera apareix durant el segle XIX. Generalment era una dona gran i humil, que passava el fred de la tardor torrant castanyes i moniatos per guanyar uns diners. Sembla que vestia unes faldilles de sargil molt amples i folgades, amb un davantal de cànem i llana. Anunciava el seu producte amb un crit que feia: “Calentes i grosses: qui en vol, ara que fumen?”. La mainada, per fer-la enfadar, li responia: “Petites i dolentes; de les vuit, set de pudentes!”

    Two men roast chestnuts over a grill.
    D'esquerra a dreta en Josep Quintana, en Joan Prat, na Dolors Garcia, en Joan Presta i l'Assumpta Solaz torrant castanyes.
    Foto cortesia de les Mum’s

    “El diumenge abans”, recorda Teia Buxó, una altra veïna de Sant Esteve d’en Bas, “anàvem a buscar castanyes als castanyers. El mateix dia de Tots Sants, al vespre, torràvem les castanyes i també en bullíem, i després ens les menjàvem amb panellets i vi dolç. Ens feien resar tres parts de rosari. Això ho fèiem amb els meus pares, l’àvia Dorotea i, a vegades, alguns veïns”.

    En canvi, Carme Boix, de Sant Privat, recorda amb nostàlgia l’activitat d’espellonar, o treure les fulles al blat de moro. Per a ella la Castanyada marcava la fi de la collita: “Abans la gent s’ajudava molt. Un dia espellonàvem, per exemple, nosaltres. [Els veïns] venien a ajudar-nos. I, un altre dia, era el veí qui ho volia fer i anàvem tots cap allà. Era maco, no et pensis”. Per a ella, anar espellonar era una oportunitat per passar una vetllada llarga i relligar vincles.

    Als altres pobles de la Vall també organitzen activitats relacionades amb la Castanyada i la mainada pica portes per recollir caramels.

    Als Hostalets d’en Bas, la Comissió de Festes, buscant de mantenir el lligam amb el blat de moro de la Vall i les seves tradicions, organitza per aquestes mateixes dates un berenar amb castanyes i un concurs d’espellonar blat de moro. Al Mallol i a Sant Privat,  els infants passen a recollir caramels, i també fan una castanyada tots plegats.

    Aires de canvi

    A Sant Esteve, el públic s’ha anat incrementant any rere any i ja venen d’altres municipis a gaudir de la Nit de la Por; en la darrera edició del 2019, hi varen passar unes 620 persones.

    Les Mum’s  han sabut aprofitar els racons més amagats del poble, i a més compten amb la col·laboració incondicional de la gent del poble: en Comas, l’antiquari del poble, cedeix material per a  les escenes; l’Antònia de la llibreria ven les entrades; una seixantena de veïns i veïnes munten, decoren, compren, cusen, maquillen, treballen a casa fent les manualitats que decoraran el camí o seran detalls per a la mainada; familiars o amistats fan de personatges màgics. Així doncs, els veïns i veïnes són al mateix temps actors i públic.

    Video de El Garrotxí

    Però la xarxa de la Nit de la Por ha buscat complicitats més enllà de Sant Esteve d’en Bas: les Mum’s hi han implicat els organitzadors de la Fira Internacional de Bruixeria de Sant Joan les Fonts i els d’Excalibur de Besalú, que els presten el vestuari dels personatges.

    La mainada va creixent, però, i la creativitat de les Mum’s  és imparable. Si mantenen la Nit de la Por tal com és avui, no emocionarà prou els grans. Així doncs, ja estan pensant com incrementar gradualment el nivell de por per tal que segueixi essent atractiu per als adolescents del poble. Per aquest motiu, en la darrera edició ja s’hi va incorporar una activitat nova per a majors de 10 anys en què els personatges fan espants per garantir un plus d’adrenalina.

    Malgrat que les taques de groc, vermell i marró de roures i faigs subratllen el contorn de la Vall d’en Bas, i que ja hi ha castanyes i moniatos als comerços, enguany Sant Esteve d’en Bas no està afanyant-se a preparar la Nit de la Por 2020. Sens dubte, la mainada i les Mum’s esperen el dia que puguin reunir de nou tots els ingredients bàsics per mantenir la comunitat: una connexió social i festiva compartida. 

    Marta Ayala i Rovira és una antropòloga que viu a Sant Esteve d’en Bas des del 2014 i que va participar en el treball de camp de l’estiu del 2019. A més, és membre del consell assessor que dona suport a la tasca de sostenibilitat cultural del projecte SomVallBas.


  • Support the Folklife Festival, Smithsonian Folkways Recordings, sustainability projects, educational outreach, and more.

    .